Richard Phillips
Richard Phillips “va passar més anys despuix de les reixes que qualsevol atra persona encarcerada injustament en Estats Units”.
En
1972 va ser declarat culpable d'assessinat en primer grau i
conspiració per a cometre assessinat en primer grau, un delicte que
no va cometre i que comportava una sentència de cadena perpètua
sense possibilitat de llibertat condicional... MAI.
Despuix de
complir 38 anys, un home cridat Richard Polombo, també acusat, va
admetre que va mentir.
MAI va conéixer a Phillips, MAI ho va conéixer, MAI va planejar un assessinat en ell.
Açò va ser en 2010.
No
obstant, Richard Phillips no es va enterar d'açò fins que la
Clínica d'Inocència de l'Universitat de Michigan, dirigida per Dave
Moren, es va enterar de l'admissió de Polombo en 2014... quatre anys
despuix de l'admissió.
En 1990, Richard Phillips va començar a
pintar.
Va pintar per a evitar la soletat. Va pintar per a trencar la monotonia.
Va pintar per a omplir els llarcs dies.
Va pintar per a mantindre el seu cor tendre i l'esperança viva.
No tenia intenció de declarar-se culpable d'un delicte menor per menys temps.
Les seues conviccions eren fortes i mai va vacilar; era un home inocent.
De fet, Richard li va dir al seu advocat:
“Preferixc morir en presó que admetre un assessinat que NO vaig cometre”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario