Antonio Ortiz Echagüe
(1883-1942)
Pintor espanyol, naixcut en Guadalajara en 1883 i mort en Buenos Aires en 1942.
Germà del famós fotógraf José Ortiz Echague, va realisar la seua primera formació com a artista en París, on va estar des de 1897 estudiant en l'Acadèmia Julien i després en l'Acadèmia de Belles arts Francesa, i treballant en el taller de Bonnat.
En 1901 es va marchar a Roma, ciutat en la que va permanéixer a lo llarc d'un any i on va compartir taller en Coco Madrazo.
En 1903 va guanyar una plaça per a estudiar en l'Acadèmia de Roma, despuix d'haver segut premiat en l'Exposició del Círcul de Belles arts de Madrit.
Entre 1907 i 1912 va viajar a Cerdenya i després a Holanda; en abdós casos va realisar quadros d'época, de temes sardos, i de temes holandesos, que li varen posar en relació en la pintura romàntica del moment.
En 1912 va tornar a Espanya per a fer un retrat d'Alfonso XII.
Un any despuix va viajar a Argentina, país en el que es va donar a conéixer com a retratiste. Va realisar la seua primera exposició individual en 1919.
A partir d'este moment, la seua activitat es va repartir per diferents paisos, com Estats Units, Argentina o Holanda. En 1933 es va traslladar, en la seua família, a la pampa argentina, on va residir fins a la seua mort.
De formació acadèmica, va tindre una gran trayectòria com a retratista i com a pintor de gènero. En les seues obres abunden les alusions culturals.
Els seus quadros sardos, holandesos o marroquins són el millor eixemple.
En ocasions va introduir solucions cromàtiques pròximes a Iturrino o als "fauves". ©Beatriz Alegre
No hay comentarios:
Publicar un comentario