Alfredo Llobos Aránguiz, (Rancagua, Santiago de Chile, 1890 – Madrit, Espanya, 1918).
Era germà dels també pintors Enrique Lobos i Alberto Lobos: tots ells varen pertànyer a la denominada generació del 13.
Naixcut en 1890 en Rancagua o en Santiago de Chile, en el sí d'una família modesta, es va convertir en discípul de l'Escola de Belles arts de la capital chilena, quan l'institució era dirigida per l'espanyol Fernando Álvarez de Sotomayor i hi havia en ella, a lo manco segons Francisco Alcántara, sis professors espanyols i atres varis francesos i alemans.
Una exposició en la seua ciutat natal, de resultats pecuniaris excepcionals, li va permetre realisar els seus somis: marchar a Europa, deixant arrere dòna i fills, i estudiar en Espanya.
En dit país portava un any quan, a mitan de giner de 1918 li va sorprendre la mort a l'edat de vintisset anys en Madrit, en el número 20 del carrer de Lavapiés, quan es disponia a mostrar al públic el frut del seu treball per terres andaluses
Abans de fallir havia viajat, ademés de per Andalusia, per Castella, realisant dibuixos i pintures enquadrades en el gènero del paisagisme.
Entre els seus treballs es varen contar pintures com a Castells àraps, Pins d'Alcalà,
La placeta de l'Abad de Còrdova, Sol de vesprada en el Generalife i Nit en el Albaicín.
No hay comentarios:
Publicar un comentario