Alfredo Lazzari

 

 Alfredo Lazzari
(1871-1949)

Va aplegar d'Itàlia en 1897, tenia llavors 26 anys i havia segut contractat per a crear vitrals en la ciutat de l'Argent. 

El treball, finalment mai es va concretar, com tampoc la seua idea de tornar a Itàlia. 

En canvi, va triar el barri de Barraques com a lloc per a instalar la seua vivenda, pero el seu treball com a mestre i les seues pintures remeten a la Boca. El primer lloc en on va ensenyar va ser l'Acadèmia Pezzini-

Stiattessi de la Societat Unió de la Boca, allí es va convertir en el mestre per excelència de la primera generació d'artistes boquenses. Lazzari s'inscriu en la tradició del gènero paisagístic que privilegia la sensació i l'atmòsfera captada au plein air, per això era corrent vore-ho pels carrers de la Boca i per l'illa Maciel rodejat dels seus alumnes buscant el millor lloc per a practicar la pintura a l'aire lliure. 

Va ser un dels primers en prendre la ciutat com a tema pictòric, tema que es repetirà en els seus discípuls. Quinquela Martín, un d'ells, descriu les destrea pedagògiques de Lazzari: “tenia una bona condició, rara en els professors d'acadèmia: deixava en llibertat a l'alumne, per a que este explayara el seu temperament, buscara la seua pròpia expressió i fins a la seua pròpia tècnica. 

Este respecte per la llibertat en l'art és un dels majors beneficis que vaig traure de les seues ensenyances”.