Leopoldo Romañach Guillén
Leopoldo Romañach Guillén va nàixer en Serra Morena, menut poblat situat al Nort de l'antiga província de les Viles.
Fill de Baudilio Romañach, comerciant català i d'Isabel Guillén, de nacionalitat cubana.
La seua mare mor quan Leopoldo té 5 anys. L'i els seus germans van llavors a viure en la seua tia paterna en la Costa Brava, prop de la frontera en França. Permaneix en Espanya fins als 15 anys i en retornar a Cuba el seu pare vol que es dedique al comerç, pero ya ell està atret per la pintura, en particular afecció pel paisage cubà.
Viaja a Nova York per a estudiar comerç i de tornada en l'Illa, alterna este quefer en la plàstica. Viaja per assunts de treball a La Habana i aprofita per a convéncer al pintor i escultor Miguel Melero, Director de l'Escola de Sant Alejandro, que accepte matricular-ho.
En 1890, don Francisco Ducassi, un amic aficionat a l'art pictòric, obté que li siga otorgada una beca pel Govern Provincial de Santa Clara i viaja a Itàlia. En l'Escola de Belles arts de Roma, va ser alumne dels pintors espanyols Francisco Pradilla i Enrique Serra, i del seu Director, l'eminent mestre Filippo Prosperi. Pero Romañach és privat en 1895 de l'ajuda econòmica que rebia del govern espanyol, per l'inici de la Guerra d'Independència.
Es trasllada a Nova York, desenrolla els seus treballs artístics i es vincula en els revolucionaris cubans exiliats allí. Alcança a subsistir gràcies a l'ajuda que li proporcionen el patriota villaclareño Leoncio Vidal, i la filantrópica cubana Marta Abreu.
Retorna a Cuba en 1899 i expon les seues obres en La Habana. En elles, ya s'evidencia un estil definit, celebrat per la crítica. A l'any següent, ingressa en el claustre de professors de l'Escola de Sant Alejandro, en respal de Marta *Abreu i de l'advocat Raimundo Cabrera i va ocupar per molts anys la Càtedra de colorit, des d'on va realisar una destacada i meritòria llabor. Després va ser a París, per a perfeccionar les seues teories pictòriques.
Són d'esta época les seues dos importants obres: “Niu de Misèria,” actualment en l'Ateneu de Santa Clara, en Cuba, i “La Convalescent”, perduda en un naufragi en el Riu *Mississippi,en afonar-se el barco que la tornava a l'Illa despuix de ser premiada en medalla d'or en 1904, durant l'Exposició Internacional de Sant Luis, en Estats Units.
La primera etapa de la seua obra mostra tendència a una concepció patètica,en influència de l'entorn històric-social en que es desenvuelve. D'ella són les seues obres Niu de misèria, la convalescent, L'abandonada i unes atres.
En un segon periodo destaquen més els nous signes de la tècnica pictòrica, la tricromía i l'impressionisme, corresponen a est les obres: El regrés al treball; La promesa; L'última penyora; La chicona del palmito i L'ex vote i unes atres que corresponen a esta etapa.
La tercera época de la seua llabor evidencia l'alluntament de temes patètics, i on la llabor estètica cobra mes lloc, com la qual cosa en:Caps; Primavera; Llauradora; En un racó de l'estudi; Nuet i el seu últim quadre Impressionisme.
Romañach va morir en La Habana el 10 de setembre de 1951 i va ser velat en l'Acadèmia Sant Alejandro. La prensa va destacar en les seues publicacions, en numerosos artículs, elogis a la seua obra i a la llabor docent, caracterisada esta segona per l'introducció de métodos alvançats que permetien als alumnes deprendre a expressar-se lliurement i de forma personal. Alguns d'ells varen ser els iniciadores de l'art modern cubà i del cridat Vanguardismo.
Fill de Baudilio Romañach, comerciant català i d'Isabel Guillén, de nacionalitat cubana.
La seua mare mor quan Leopoldo té 5 anys. L'i els seus germans van llavors a viure en la seua tia paterna en la Costa Brava, prop de la frontera en França. Permaneix en Espanya fins als 15 anys i en retornar a Cuba el seu pare vol que es dedique al comerç, pero ya ell està atret per la pintura, en particular afecció pel paisage cubà.
Viaja a Nova York per a estudiar comerç i de tornada en l'Illa, alterna este quefer en la plàstica. Viaja per assunts de treball a La Habana i aprofita per a convéncer al pintor i escultor Miguel Melero, Director de l'Escola de Sant Alejandro, que accepte matricular-ho.
En 1890, don Francisco Ducassi, un amic aficionat a l'art pictòric, obté que li siga otorgada una beca pel Govern Provincial de Santa Clara i viaja a Itàlia. En l'Escola de Belles arts de Roma, va ser alumne dels pintors espanyols Francisco Pradilla i Enrique Serra, i del seu Director, l'eminent mestre Filippo Prosperi. Pero Romañach és privat en 1895 de l'ajuda econòmica que rebia del govern espanyol, per l'inici de la Guerra d'Independència.
Es trasllada a Nova York, desenrolla els seus treballs artístics i es vincula en els revolucionaris cubans exiliats allí. Alcança a subsistir gràcies a l'ajuda que li proporcionen el patriota villaclareño Leoncio Vidal, i la filantrópica cubana Marta Abreu.
Retorna a Cuba en 1899 i expon les seues obres en La Habana. En elles, ya s'evidencia un estil definit, celebrat per la crítica. A l'any següent, ingressa en el claustre de professors de l'Escola de Sant Alejandro, en respal de Marta *Abreu i de l'advocat Raimundo Cabrera i va ocupar per molts anys la Càtedra de colorit, des d'on va realisar una destacada i meritòria llabor. Després va ser a París, per a perfeccionar les seues teories pictòriques.
Són d'esta época les seues dos importants obres: “Niu de Misèria,” actualment en l'Ateneu de Santa Clara, en Cuba, i “La Convalescent”, perduda en un naufragi en el Riu *Mississippi,en afonar-se el barco que la tornava a l'Illa despuix de ser premiada en medalla d'or en 1904, durant l'Exposició Internacional de Sant Luis, en Estats Units.
La primera etapa de la seua obra mostra tendència a una concepció patètica,en influència de l'entorn històric-social en que es desenvuelve. D'ella són les seues obres Niu de misèria, la convalescent, L'abandonada i unes atres.
En un segon periodo destaquen més els nous signes de la tècnica pictòrica, la tricromía i l'impressionisme, corresponen a est les obres: El regrés al treball; La promesa; L'última penyora; La chicona del palmito i L'ex vote i unes atres que corresponen a esta etapa.
La tercera época de la seua llabor evidencia l'alluntament de temes patètics, i on la llabor estètica cobra mes lloc, com la qual cosa en:Caps; Primavera; Llauradora; En un racó de l'estudi; Nuet i el seu últim quadre Impressionisme.
Romañach va morir en La Habana el 10 de setembre de 1951 i va ser velat en l'Acadèmia Sant Alejandro. La prensa va destacar en les seues publicacions, en numerosos artículs, elogis a la seua obra i a la llabor docent, caracterisada esta segona per l'introducció de métodos alvançats que permetien als alumnes deprendre a expressar-se lliurement i de forma personal. Alguns d'ells varen ser els iniciadores de l'art modern cubà i del cridat Vanguardismo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario