Robert Henri

Robert Henri

(Ohio, 1865-1929)

Robert Henri (25 de juny de 1865 – 12 de juliol de 1929) va ser un pintor, retratiste i professor nortamericà, i un dels huit artistes fundadors de l'Escola Ashcan, una corrent artística que tenia com a propòsit capturar de forma realista les escenes de la vida diària dels barris més pobres de Nova York.

Museu del Prado (Madrit)

(Cincinnati, Ohio, 1865-1929). Pintor nortamericà. Robert Henry Cozad afrancesó el seu llinage als díhuit anys quan el seu pare, que era jugador professional, va matar a un home en una discussió. Despuix d'estudiar art en Pennsilvània, va viajar a París (1888), on va assistir a les classes de l'Acadèmia Julian i l'Escola de Belles arts (1891), en Jean-Léon Gérôme i Léon Bonnat. Va passar sis mesos en Espanya i va estudiar als pintors del sigle XVII, Velázquez, Ribera i Murillo, en especial. Baixe el seu influix, i el d'atres mestres del barroc, com Frans Hals i Vermeer de Delft, va abandonar els modos acadèmics, optant per una pintura ràpida i sense dibuix previ, de pinzellada solta i empastada, en masses àmplies de color. En Roma, en 1891, va vore el retrat de Inocencio X (Galleria Doria Pamphilij, Roma) i li va semblar «viu»; i en els seus retrats masculins dels primers anys del sigle vint hi ha un recort de les figures reals de Diego Velázquez (W. J. Glackens, 1904, Chappelier Galleries, Nova York), en la pose i en l'atmòsfera; també en els paisages d'esta época (Neu, 1902) alguns han rastrejat chafades del sevillà. Robert Henri es va dedicar a pintar, a l'ensenyança i a l'escritura. Va ser professor de l'Escola de Disseny per a Dònes de Filadèlfia i va obrir una escola pròpia en París. Com havia fet en ell el seu mestre William Merritt Chase, va transmetre als seus alumnes l'interés pels pintors del sigle XVII i, entre ells, els espanyols; en 1906 va viajar en ells a Espanya per a ensenyar-los les pintures de Diego Velázquez, el Greco i Francisco de Goya. Va seguir viajant per Europa, en Espanya i Irlanda com a destins favorits, i per l'Amèrica menys urbana, convertint-se en una figura prestigiosa. En 1908, va anar el principal impulsor de «Els Huit», un grup d'artistes oposts a les idees conservadores de l'Acadèmia Nacional de Disseny de Nova York. Interessat «per la vida i no pels estils», com ell mateixa afirmava, va pintar retrats i escenes de llauradors, treballadors pobres i immigrants, sense abandonar mai el paisage. Va pintar gent senzilla, especialment gitanos, com a Mare gitana (1906, John C. li Clair, Nova York), Chicona de Segòvia (1912, Robert J. Cooper, Illinois) i en els quadros de tema espanyol que va fer durant la seua estància de huit mesos, entre 1923 i 1924, carregava les tintes en els aspectes realistes i dramàtics.