Seguidores

martes, 16 de julio de 2019

John Fulton Folinsbee




John Fulton Folinsbee













Sent chiquet, va assistir a classes en la Art Students’ League de Búfalo, pero va rebre el seu primer entrenament formal en el pintor de paisages Jonas Lie quan tenia quinze anys. Entre 1907 i 1911 va assistir a la Gunnery School en Washington, Connecticut, on  va estudiar en Elizabeth Kempton i Herbert Faulkner. Va estudiar despuix en Birge Harrison i John Carlson en Woodstock els estius de 1912 a 1914), i també en Frank Vincent DuMond en la Art Students' League en Nova York.

En Woodstock va conéixer a Harry (Tony) Leith-Ross, que es va tornar un amic de tota la vida i despuix ho va seguir a New Hope.

En 1914 Folinsbee es va casar en Ruth Baldwin, filla de William H. Baldwin i Ruth Standish Baldwin (co-fundadora de la National Urban League), a qui havia conegut en Washington, Connecticut. Es varen mudar a New Hope en 1916 i varen tindre dos filles, Beth i Joan. 

Enjorn en la seua carrera, Folinsbee va pintar en un estil tonalista, en interés en la llum i l'atmòsfera que va créixer directament des de la seua época en Harrison i Carlson en Woodstock. A fins de la seua adolescència s'havia alluntat del tonalisme cap a un estil més estructurat, Impressioniste. A mitan dels anys 1920 Folinsbee va començar a estudiar l'obra de Cézanne, lo que ho va portar a un viage a França en l'estiu de 1926. Les pintures que varen resultar d'este viage, i les que varen seguir despuix en la década, reflectixen un entenent profunt de les estratègies composicionales de Cézanne i un desig de revelar l'estructura subjacent de les formes. L'exploració de Folinsbee en l'estructura ho va portar en el futur a un estil Impressioniste analític, molt individual, en el que va pintar pel restant de la seua carrera. La seua paleta es va enfosquir, les seues pinzellades es varen soltar més, i el seu sentit de llum i atmòsfera es varen tornar més dramàtics. Estos últims treballs es preocupen per portar un sentit d'humor i una intensa contestació emocional al món al voltant d'ell.


John Fulton Folinsbee sempre tenia a mà un quadern de bosqueig o una caixa de bastidors de lona de 8x0 polzades, llest per a capturar qualsevol escena que el seu ull descobrira. Ell i Leith-Ross eren famosos per passar vesprades sanceres en el pont de New Hope esbossant i tirant alguna cosa que els desagradava en el riu Delaware. Encara que va pintar els plein air directament de la naturalea, Folinsbee transformaria despuix els seus esbossos a chicoteta escala en pintures més grans en el seu estudi, i freqüentment va fer varis còpies de la mateixa escena en tamanys de tela diferents.

Va ser representat per la Galeria Ferargil durant la major part de la seua carrera, i les seues pintures es varen exhibir a través del país i en vàries exhibicions internacionals. Folinsbee va guanyar casi tots els premis otorgats per l'Acadèmia Nacional de Disseny (on es va fer acadèmic complet en 1929), rebent alguns d'ells moltes voltes. També va guanyar premis de l'Acadèmia de Belles arts de Pennsilvània, l'Acadèmia de Belles arts de Connecticut, l'Escola de Disseny de Rhode Island, la Galeria Corcoran i el Club Salmagundi, i va rebre una medalla de bronze en la Sesquicentennial Exposition en Filadèlfia en 1926. Les seues obres es troben en grans museus, incloent el Smithsonian American Art Museum i la Corcoran Gallery en Washington, DC, la National Academy of Design, i la Pennsylvania Academy of the Fine Arts.

Folinsbee també va ser professor, i un dels seus estudiants més coneguts, Peter G.,. Cuine (que es va casar en la seua filla Joan), es va convertir en colega i amic. Els dos varen colaborar en tres murals de l'oficina de correus de Pennsylvania i Kentucky per a la Seccion de Pintura i Escultura durant els anys1930 i 1940. Folinsbee va deixar de pintar en 1971 i va morir un any despuix en New Hope. És millor conegut hui per les seues escenes Impressionistes de New Hope i Lambertville, New Jersey, particularment les fàbriques, pedreres, i canals a lo llarc del riu Delaware.


No hay comentarios:

Publicar un comentario