Ernest Martin Hennings

Ernest Martin Hennings 

(New Jersey, 1886-1956)

Ernest Martin Hennings va nàixer en Pennsgrove, Nova Jersey, de pares immigrants alemans. Al principi de la seua infància, la família es va mudar a Chicago. En Chicago, Ernest es va interessar intensament per la pintura, estudiant en l'Institut d'Art de Chicago durant cinc anys abans de graduar-se en honors i rebre el Premi Memorial Clyde M. Carr, el Premi Martin B. Cahn i la "Beca de viage nortamericà", que Va declinar a favor de començar una carrera en art comercial de colp i repent.

  

Per a 1912, sis anys despuix de la seua graduació, Hennings s'havia cansat de l'art comercial i estava considerant el seu pròxim moviment. Va ingressar a una peça en el Prix de Rome i va obtindre el segon lloc i, envalentit pel seu èxit, va viajar a Munich per a estudiar en la Royal Academy baix Franz Von Stuck. També es va unir al club d'artistes nortamericans, on va conéixer a Walter Ufer i Victor Higgins. El seu estil, que fins a eixe moment havia segut realisme clàssic, es va vore alterat llaugerament pel treball de vanguarda dels modernistes que treballaven en el Munich abans de la guerra. En el començ de la Primera Guerra Mundial, Hennings es va vore obligat a retornar als Estats Units, on es reasentó en Chicago, i va prendre dos estudis, un per a treballs comercials i un atre com a escaparat d'art per als clients interessats.

Va arreplegar a dos d'eixos clients ràpidament, abdós molt influents. Un va ser l'ex alcalde de Chicago i líder d'una empresa de compra d'art, Carter Harrison. En Harrison va aplegar Oscar Mayer, el sar empacador de carn de la ciutat i un dels majors benefactors de varis membres de la societat de Taos, inclosos Ufer i Higgins. Harrison i Mayer varen enviar a Hennings a Taos per a pintar en 1917, i l'oportunitat va resultar ser un moment crucial en la seua carrera.

Quan Hennings va retornar de Taos, el seu estil havia canviat. Arrere varen quedar les pinzellades àmplies i indefinides i la paleta ombrosa dels artistes de Munich. En el seu lloc, va sorgir un estil més colorit i precís en capes molt fines de pintura, es va deixar secar per llarcs periodos de temps i es barnizó molt més vesprada. El resultat va ser una série de pintures lluentes en ginets i indis en els boscs d'abedulls de Nou Mèxic. Hennings mostraria el fondo primer i després consideraria on anirien les figures de la peça despuix de vore el resultat. En acabant de que es varen colocar les figures, es va agregar damunt d'això qualsevol fullage que poguera ocultar-les. Pels llarcs periodos requerits per a deixar secar les peces, treballaria en múltiples llenços al mateix temps, terminant una etapa i després deixant la peça a un costat.

En 1921, Hennings es va mudar a Taos permanentment i, en 1924, va ser invitat a unir-se a la Societat d'Artistes de Taos i va ser acceptat. Açò ho va posar en bona companyia, com a pintors coneguts com Sharp, Ufer, Higgins, Sloan, Henri, Baumann, Nordfeldt, BJO, Philips, Couse, Berninghaus i Blumenschein, els qui creïen que Hennings era el pintor més talentós del grup. Hennings va produir tant treballs comercials com a peces de consum en Taos, i va pintar principalment escenes de Nou Mèxic fins i tot quan estava en els seus estudis en Chicago i Houston. El seu últim proyecte abans de la seua mort en 1956 va ser un encàrrec del Ferrocarril de Santa Fe per a una série de pintures que es penjaran en la Reserva Navajo.